EL MANEL DEL SUQUET

EL MANEL DEL SUQUET.

El Manel Marquès –cap relació familiar amb el Quim, el patró, malgrat el cognom- era un tipus jove, molt bon cuiner, amable i simpàtic.

Va marxar fa pocs dies i ens ha deixat un buit difícil de compensar.

Havíem parlat uns quants cops, havíem compartit alguna feineta i jo mateix apreciava la seva capacitat de lideratge i la seva honestedat. Un home molt jove, un excel.lent professional i un tipus obert, cult i carregat d’energia.

Ell seu traspàs precipitat ha deixat tocats tots els que el coneixíem. Marxa un gran professional de la cuina, és evident, però se’n va sobretot un ésser humà d’una qualitat excepcional.

La tasca que feia a “El Suquet de l’Almirall” era més que notable. El Quim i ell s’estimulaven mútuament i el resultat era una carta engrescadora, íntimament vinculada al nostre litoral i al país.

Una carta que agradava als d’aquí i als turistes oberts a la bona, en aquest cas molt bona, gastronomia local.

El Manel ens ha deixat i tots ho sentim. Sentim una soledat inesperada i difícil de reparar i enyorarem la seva presència al Suquet i la seva influència discreta però evident als fogons de la ciutat.

Home de coneixements, però també de mesura i de seny. De bon gust, de conversa enriquidora i d’un bon humor sense el qual la feina, qualsevol feina, perd qualitat.

Bon viatge, Manel. No t’oblidem, amic.

Pierre Roca