DOS CLÀSSICS, UN INTEMPORAL I UN MODERN

Relat situat entre les 12.30 h. i les 16,30 h. de dimarts vint-i-vuit de febrer del dos mil disset, començant pel Born i acabant a l’Eixample.

El primer dels establiments que visito és l’ineludible "Xampanyet", al carrer Montcada. No és ni la una i ja no tenen taules disponibles. El grup de cambrers espera la llum verda de l’encarregat, un home que porta mil anys a la casa i que és el braç executor del patró.

Demano una cervesa i una “barceloneta”, expressió que en el patuès del lloc significa anxova amb espina.

Amb espina però impecable, neta i a punt de ser devorada. La cervesa, txeca –les marques nacionals semblen haver passat a millor vida- freda i ben tirada. El degoteig dels clients augmenta. Pago els 4,90 €, m'acomiado i surto.

El segon clàssic del barri és “La Vinya del Senyor”. Han tingut el bon gust de retocar l’espai subtilment sense intervencions dràstiques. Mateix ambient, mateix estil de cambrers i de clients. La música, clàssica mentre hi soc, com feta a mida.

Demano una de les cartes i vaig directe als vins de la quinzena. Un vi negre molt car, dos de no tan cars i un de més abordable. "És un vi d’Esparraguera" em diu el cambrer. En demano la mida més complerta, la de 14 cl. i una secallona. Com sempre. Agraeixo que no s’hagi produït cap canvi traumàtic. Entren dues senyores molt ben vestides i parlen dels seus marits executius.

Veient que m’acabaré el vi abans d’hora en demano mitja copa més. 7 cl.

Liquido el vi i l’embotit i pago una mica més de onze euros. Surto encantat.

Agafo el carrer Agullers amb la intenció de dinar al “Agullers”, l’establiment intemporal d'aquest recorregut.

Un espai justet per la barra, doblat d’una sala amb taules i cadires. Sec al racó de la barra que és més a prop del carrer.  Acaben de fer arròs negre. Boníssim. Magnífic i sense estridències ni bèsties que més aviat farien nosa.

“Què voldràs de segón?” “Vull peix.” M’ensenyen la carta escrita a ma de cada dia i em diuen que hi ha escòrpora. La treuen de la nevera perquè la vegi, sencera i de bona mida. El patró la talla davant meu. “Vols el cap i l’espina?” “No, gràcies.”

Fa els dos filets a la planxa de la contrabarra perquè ho vegi. Pim pam, més aviat crus que massa cuits. Me’ls serveixen amb una amanida d’enciam i de tomàquet i un raig d’oli.

Bec un “cosechero” de la Rioja i remato l’àpat amb una macedònia que la noia que ajuda al patró ha tallat fa una estona.

Vint-i-cinc euros molt ben pagats per un dinar dels que es recorden.

Surto pensant que hi tornaré aviat.

Bus, un altre bus i baixo a Aribau/Aragó per fer un cafè al “Haddock”, el modern de la sèrie d’avui. Em dic a mi mateix que l’energia dels primers dies sembla haver-se esfumat. Pocs clients i cares llargues. Poc vent a les veles.

Els èxits s’han de cultivar.

Pierre Roca

EL XAMPANYET
Montcada, 22
Barcelona

LA VINYA DEL SENYOR
Plaça de Santa Maria, 5
933 103 379

AGULLERS
Agullers, 8
932 680 361

HADDOCK
València, 181
Barcelona