D'APROFITAMENT

La anomenada « cuina d’aprofitament » és la de cuina de sempre.

Quan les nostres àvies encara no tenien nets ni marits el fet d’aprofitar al màxim els productes alimentaris era tan habitual i dotat de tanta lògica com beure aigua a les fonts públiques.

Les sopes de peix en són un molt bon exemple. Es fan de peixos o de parts del peix que habitualment no comprem ni busquem a la peixateria.

Es fan amb caps de rap, amb peixos de molta espina i amb les pells i espines d’altres bèsties de mar. El brou de peix demana poca estona de cocció. Amb mitja horeta en te prou, sempre que un cop el foc apagat deixem reposar el contingut del recipient fins que es refredi del tot i el passem pel colador per netejar el brou resultant, que els “cursis” anomenen “fumet” com si fos un invent francès.

El brou tradicional d’aviram, ossos, carn i verdura és més exigent pel que fa al temps de cocció. Quan me’n faig utilitzo l’olla més gran per amortitzar la operació. Una gallina sencera i com més gran millor tallada en quatre bocins, carn de vedella o de bou, ossos del moll i com més verdura millor, a més de vint-i-quatre hores de foc molt lent. La porta de l’eixida de la cuina ben oberta i una visita de matinada per comprovar que tot va bé.

Per un tipus solitari com jo el brou és com un ritual. Una celebració de la vida que em deixa el congelador de casa ple de productes que poden durar mesos. El brou en sí mateix, els bocins de gallina, els ossos que no han perdut el tall i la munió de verdures, que converteixo habitualment en puré amb l’ajut d’alguna patata.

Tenir brou fet a casa i congelat en recipients d’un litre i mig, per exemple, és un consol. Una alegria quan no volem o no podem sortir a comprar i ens ve de gust una sopeta o un tall de gallina bullida i amanida amb un raig de bon oli. O la verdura, descongelada i enriquida amb un parell de patates bullides, tot plegat animat amb una vinagreta de mostassa, per posar un exemple.

La cuina d’aprofitament és la normalitat i és també un molt bon exercici per suportar els temps difícils.

El que no és normal ni econòmic és el rebuig de tot el que no és directament comestible, actitud pròpia dels ignorants, dels mandrosos i dels desganats.

Pierre Roca